dijous, 13 de febrer del 2014

Club Esportiu Castelló (2)

Si bé l'equip no és a l'altura a nivell esportiu, sí que ho està la seua afició. El C.E.Castelló gaudeix del suport de vora els 2000 aficionats cada partit. De primeres aquest no pareix un nombre molt elevat d'espectadors, però cal recordar que l'equip de la capital de la Plana juga en la 3a divisió. A Castàlia hi ha més ambient que a alguns estadis de 2a i inclús de 1a divisió. Aquest fet no es deu solament a la tradició albinegra dels castellonencs sinó que els preus abusius de les entrades i els horaris imposats pels interesos econòmics d'uns pocs minen les possibilitats dels aficionats -sobretot d'equips de gran nivell- de gaudir els partits del seu equip com abans, com sempre. Aquesta situació comporta un descens de públic als camps. Últimament es veuen moltes grades buides. Una imatge trista per a qualsevol aficionat de futbol.



Coliseum Alfonso Pèrez, estadi del Getafe.
 Durant un partit de l'Europa League.
Excasa assistència.



Castàlia.
Durant el partit que enfrontava als albinegres amb el Cordoba B.
Play-off d'ascens a 2aB.



En la meua opinió, no hi ha res pitjor per a un equip que no tindre afició. Els aficionats són el cor de l'equip, l'ànima i la gola. L'afició anima a l'equip en moments difícils i sempre estarà, a diferència de la majoria de jugadors i directius, al costat del seu equip.
El futbol s'ha convertit en un negoci, i ja està molt lluny del que era en els seus inicis: un esport per gaudir. Però aquest és un altre tema que prompte tractaré...



Com a la majoria dels camps de futbol, Càstalia està dividit en 4 zones, les quals estan dividides en "alt" i "baix" respectivament. Tribuna, preferència i els dos "gols" (Nord i Sud). Depenent de l'actitud que prenen podem distinguir 2 tipus d'aficionats:

-El gruix de l'afició. Són generalment famílies amb nens petits. Ocupen localitats a tribuna i a preferència Adopten una actitud passiva, és a dir, no solen animar ni cantar. Van al camp a vore el partit amb tranquil·litat i gaudir d'una bona estona junt amb amics i familiars.

-Hooligans o ultres (Sí, també hi ha hooliganisme a Castelló). Solen ser joves entre 15 i 30 anys. Tenen els abonaments als gols baixos, on els preus són més barats. Aquests adopten una actitud activa. No deixen d'animar a l'equip mitjançant cançons i ritmes.
En la història del C.E.Castelló han hagut diversos grups hooligans de tots els colors:

Ultra Torre (1987-1987). Grup format per joves de la ciutat. Rebien aquest nom per la seua ubicació a l'antic estadi. 



Frente Orellut (1987). Grup format per l'unió d'Ultra Torre i altres penyes arran de la construcció del nou estadi. Format per una mescla de tribus urbanes (heavys, punks...). Era freqüent l'alcoholisme, les drogues i la delinqüència. A meitat dels 90 va cobrar protagonisme l'extrema dreta. Actualment tenen una excasa activitat.




Brigadas Alkoholikas (1988-2000). Ideologia feixista. Activitat nula a partir del 2000.

Cruzada Albinegra (2004). Grup format pels individus més feixistes de Frente Orellut. Situats a gol Sud. No cal dir que la seva ideologia és d'extrema dreta. Eren l'unió de les altres 2 penyes. Reben el nom d'Ultras Castelló. Actualment són 10 al camp. Molts d'aquests han tingut, i tenen problemes en la justícia. 



Linia Albinegra (2005). Grup d'animació apolític format pels "cadellets" de F.O. Busquen la "pau" en les grades allunyant-se d'exhibicions polítiques. Actualment són el grup més nomrós junt amb Barricada Albinegra. Ocupen el Gol Nord baix i donen força a l'equip amb la seva animació.





Barricada Albinegra (2005). Grup format per joves amb ideologia d'esquerres. Neix com a penya del Club Esportiu Castelló l'estiu del 2005 -temporada 05/06-. El grup, fundat per un grup de joves amics fanàtics del Castelló, es creat amb l'objectiu de donar suport incondicional a l'equip de la ciutat, així com també organitzar un nou focus d'animació allunyat d'aquell fins al moment hegemònic, i que confrontava amb la seua visió contraria a posicionaments i actituds feixistes i racistes. De la mateixa manera el grup diu NO AL FÚTBOL MODERN! Amb una activitat intermitent, fou la temporada 2012-2013 quan aquest grup cobrà força. Actualment són vora els 50 membres i junt amb Linia Albinegra són el pulmó de l'equip.








dissabte, 14 de desembre del 2013

Club Esportiu Castelló

El Club Esportiu Castelló és el club de futbol de la ciutat de Castelló de la Plana.
Al 1922 la capital de la plana volia tindre un equip amb el nom de la ciutat i poder competir amb altres equips en un campionat nacional. Llavors, fundaren l'equip amb el nom de Castelló Club de futbol a partir d'altres equips de futbol no professional de la ciutat com el Obelisco, el Regional, el Ribalta o el Cervantes -principal equip de la ciutat en aquell temps-. Prompte canviaria el nom a Club Esportiu Castelló.

En un principi, aquest equip vestia com a local amb uns pantalons de color negre  i una samarreta a ralles blaves, verdes i taronjes (en referència al blau de la mar, el verd dels camps i el taronja del principal cultiu de la província) però les fàbriques tèxtils no tenien aquestos colors i les compraren blanques. Arran d'un partit contra el València, que vestía de la mateixa manera, es canvià el disseny de les samarretes i apareguèren per primera vegada les mítiques franges negres que caracteritzen a l'equip.

L'equip jugava els seus partits com a local a l'estadi del Sequiol des del 1923 fins el 1946, quan s'inagurà l'estadi de Castàlia. Poseriorment el Castàlia es va remodelar per a augmentar la seua capacitat. Actualment l'equip exerceix com a local al Nou estadi Castàlia (amb una capacitat de 15.500 localitats).

Al 1940 l'equip va ascendre per primera vegada a la màxima categoria del futbol nacional on va romandre durant 6 temporades consecutives.
Durant els seguents anys l'equip enllaçà una sèrie de descensos que el retornaren a les categories més baixes però prompte alçà el vol i tornà a la màxima categoria.
Al 1973, coincidint amb el 50 aniversari de la fundació del club, l'equip va viure la millor etapa de la història del club. Acabà 5é en 1a divisió i fou finalista de la Copa.


Per desgàcia, la història del CECS està plena d'alts i baixos i a partir del 1975 començà una etapa de "baixos". L'equip baixà a 2a divisió on romangué fins la temporada 1981/82 quan pujà a 1a. A l'any següent tornà a descendre a 2a divisió i no tornà a 1a fins la temporada 1989/90. Dos temporades després tornà a 2a i a la temporada 1993/94 l'equip baixà a 2a B. S'inicià així la pitjor etapa del club fins aleshores. 11 anys a "l'infern" de 2a B que foren molt durs per al prestigi del club però que no impediren que l'afició continuara donant suport al seu estimat equip. El suport de l'afició es va veure recompensat quan en l'ultima jornada de la promoció d'ascens del 2004, un gol de Bustos tornà al CECS a la categoria de plata del futbol espanyol.


A partir d'aquella temporada, el Castelló disputà 5 temporades més en 2a. En la jornada 38 de la temporada 2009/10, arran la derrota en Soria davant del Numància, l'equip va descendre a 2a B.
D'aquesta manera el club es va vore inmers en la pitjor crisi de la seua història, perquè a banda dels problemes esportius van sortir a la llum els greus desajustos econòmics. Aquestos problemes econòmics forçàren el descens administratiu del club a 3a divisió i inclús s'especulà amb la desaparició de l'equip. Però no fou així. El Castelló va renàixer de les cendres, ajudat un cop més per la seua afició que va promoure recollides de firmes, manifestacions i denúncies als antics propietaris del club (Castellnou 2005) a qui consideren vertaders culpables de la pèsima situació que pateix actualment del club.


Actualment el Castelló juga en el grup VI de la 3a divisió espanyola. El club està presidit per David Cruz i entrenat per José Soler. Conta amb vora els 4000 socis que donen suport a l'equip jornada rere jornada a pesar de la mala situació.

dijous, 14 de novembre del 2013

Ens tanquen Canal 9

El passat dissabte 9 de novembre 60.000 valencians sortiren al carrer per a exigir al govern de Fabra que fera un pas enrere i que continuen les emisions de RTVV.
Hagueren manifestacions en les 3 principals ciutats del País Valencià sota el lema "RTVV no es tanca. És la teua."

El recent anunci per part d'Alberto Fabra de tancar la televisió després de que es coneguera la sentència que anul·la l'ERO il·legal i que obligava a readmetre un miler de treballadors, ha fet despertar els valencians i que per fi diguem prou a 20 anys de manipulació i despreci del valencià en la nostra pròpia RTVV. La societat valenciana deixà prou clar que no defensa l'actual model de programació de la nostra televisió, on la desinformació i la mancança de suport al valencià són la tònica dominant.
Els treballadors -tant els actuals com els afectats per l'ERO- s'uniren i foren un clam en vers de la decissió del govern autonòmic. Molts tingueren veu i pogueren denunciar obertament la censura i la manipulació per primera volta en molts anys.
Tot i això queda molt de treball per davant i cal seguir amb les reivindicacions fins que aconseguim el propòsit de tots els valencians. El de tindre una RTTV pública, en valencià i de qualitat.

dijous, 3 d’octubre del 2013

Correllengua 2013




El passat Divendres 27 de Setembre es va celebrar a Castelló una volta més -i ja són 18 des que es celebrara la primera cercavila al País Valencià- el Correllengua.


Al voltant de 1.000 persones van recórrer tots plegats els carrers de Castelló per reivindicar els drets de la llengua catalana i fomentar-ne el seu ús.


La Flama de la nostra llengua va encapçalar la cercavila, que començà a l’institut Sos Baynat a les 19:00 amb la lectura del Manifest de l’institut (amb clares referències a dos dels autors valencians més coneguts: Salvador Espriu i Vicent Andrés Estellés per reivindicar la unitat del Valencià) per part d’un alumne del centre, i va acabar amb l’ofrena de flors al Rei Jaume I per part de les nombroses entitats que amb la seua presència van fer possible la celebració de l’acte.


La cercavila es va desenvolupar sense cap tipus de problemes. Va estar acompanyada en tot moment per la Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló i els dimonis Botafocs, que aportaren música i foc per donar-li un to alegre a un dels Correllengües més reivindicatius dels últims temps. I és que aquest Correllengua ha estat marcat per la situació d’emergència que pateix la nostra llengua. En constant situació de perill a causa d’atacs per part d’aquells que no pensen com nosaltres. D’aquells que no estimen el valencià, el català de totes. Atacs en l’ensenyament, com la LOMQUE o el TIL -a les Illes-, que releguen a la nostra llengua a un tret folklòric. O atacs directes a les persones, com és el cas de Carles Mateu, veí d’Almenara, condemnat a presó per parlar-li en Valencià a la Guàrdia Civil.


A tot açò va fer referència Antoni Royo durant un parlament previ a la lectura del Manifest; llegit posteriorment per Xavier Andrés, exdelegat de Canal 9 a Castelló, en nom de le persones represaliades per l'ERO de RTVV.

L’acte va finalitzar amb la interpretació de la Muixeranga.

 
Els Botafocs durant l'espectacle de foc.
Imatge per ESTRELLA ORDÓÑEZ