Club Esportiu Castelló

El Club Esportiu Castelló és el club de futbol de la ciutat de Castelló de la Plana.
Al 1922 la capital de la plana volia tindre un equip amb el nom de la ciutat i poder competir amb altres equips en un campionat nacional. Llavors, fundaren l'equip amb el nom de Castelló Club de futbol a partir d'altres equips de futbol no professional de la ciutat com el Obelisco, el Regional, el Ribalta o el Cervantes -principal equip de la ciutat en aquell temps-. Prompte canviaria el nom a Club Esportiu Castelló.

En un principi, aquest equip vestia com a local amb uns pantalons de color negre  i una samarreta a ralles blaves, verdes i taronjes (en referència al blau de la mar, el verd dels camps i el taronja del principal cultiu de la província) però les fàbriques tèxtils no tenien aquestos colors i les compraren blanques. Arran d'un partit contra el València, que vestía de la mateixa manera, es canvià el disseny de les samarretes i apareguèren per primera vegada les mítiques franges negres que caracteritzen a l'equip.

L'equip jugava els seus partits com a local a l'estadi del Sequiol des del 1923 fins el 1946, quan s'inagurà l'estadi de Castàlia. Poseriorment el Castàlia es va remodelar per a augmentar la seua capacitat. Actualment l'equip exerceix com a local al Nou estadi Castàlia (amb una capacitat de 15.500 localitats).

Al 1940 l'equip va ascendre per primera vegada a la màxima categoria del futbol nacional on va romandre durant 6 temporades consecutives.
Durant els seguents anys l'equip enllaçà una sèrie de descensos que el retornaren a les categories més baixes però prompte alçà el vol i tornà a la màxima categoria.
Al 1973, coincidint amb el 50 aniversari de la fundació del club, l'equip va viure la millor etapa de la història del club. Acabà 5é en 1a divisió i fou finalista de la Copa.


Per desgàcia, la història del CECS està plena d'alts i baixos i a partir del 1975 començà una etapa de "baixos". L'equip baixà a 2a divisió on romangué fins la temporada 1981/82 quan pujà a 1a. A l'any següent tornà a descendre a 2a divisió i no tornà a 1a fins la temporada 1989/90. Dos temporades després tornà a 2a i a la temporada 1993/94 l'equip baixà a 2a B. S'inicià així la pitjor etapa del club fins aleshores. 11 anys a "l'infern" de 2a B que foren molt durs per al prestigi del club però que no impediren que l'afició continuara donant suport al seu estimat equip. El suport de l'afició es va veure recompensat quan en l'ultima jornada de la promoció d'ascens del 2004, un gol de Bustos tornà al CECS a la categoria de plata del futbol espanyol.


A partir d'aquella temporada, el Castelló disputà 5 temporades més en 2a. En la jornada 38 de la temporada 2009/10, arran la derrota en Soria davant del Numància, l'equip va descendre a 2a B.
D'aquesta manera el club es va vore inmers en la pitjor crisi de la seua història, perquè a banda dels problemes esportius van sortir a la llum els greus desajustos econòmics. Aquestos problemes econòmics forçàren el descens administratiu del club a 3a divisió i inclús s'especulà amb la desaparició de l'equip. Però no fou així. El Castelló va renàixer de les cendres, ajudat un cop més per la seua afició que va promoure recollides de firmes, manifestacions i denúncies als antics propietaris del club (Castellnou 2005) a qui consideren vertaders culpables de la pèsima situació que pateix actualment del club.


Actualment el Castelló juga en el grup VI de la 3a divisió espanyola. El club està presidit per David Cruz i entrenat per José Soler. Conta amb vora els 4000 socis que donen suport a l'equip jornada rere jornada a pesar de la mala situació.